Els llibres fan de mal cremar

El riu de la vida i la mort. Una mossa bugadera llegeix en les marques  de l aigua la história de la seva gent. Més enllá de l aigua que fecunda la memória, aviat apareixerá un foc destructor, les flamarades  de l odi... El malson que viu la ciutat no es cap ficció. Agost 1936,  Dársena de la Corunya, en una gran pira estan cremant els llibres de les biblioteques dels ateneus, del centre d estudis Germinal, els del senyor Casares. Amb aquest dos gran motius centrals, un únic assumpte la história dramática de la cultura- i una estructura que s assembla a  la d una esfera armil lar es desenvolupa el relat d Els llibres fan de mal cremar. Una novel la en la qué les vides dels llibres, de les persones i del llenguatge es creuen en un intens relat de suspens que es desenvolupa des del 1881 fins als nostres dies, entre la mort de George Borrow i la d un vell anarquista gallec anomenat Polca, entre l  atrocitat autoritária i la indomable llibertat.Manuel Rivas (A Coruña, 1957), des de molt jove s ha dedicat al periodisme i part dels  seus articles estan recollits a Muller no baño (2002). Una mostra de la seva poesia s ha recollit a O pobo da noite (1996). Com a narrador,  entre altres obres, ha publicat: Un millón de vacas (1989), Premio de  la Crítica, Os comedores de patacas (1991) i En salvaxe companya (1994), Premi de la Crítica gallega, Qué vols de mi, amor (1996), Premio Nacional de Narrativa que inclou el relat La llengua de les papallones -, i El llapis del fuster (1998), Premio de la Crítica i Premi de la Secció belga d Amnistia Internacional. A més a més ha publicat els llibres de relats Ella, maleïda ánima (1999), A man dos paíños (2000) i As chamadas perdidas (2002) i l obra de teatre O heroe  (2006). La seva obra, escrita origináriament en llengua gallega, está  traduïda a vint llengües i publicada per les editorials literáries més prestigioses del món.