Dispara, jo ja soc mort

Dispara, jo ja sóc mort és una história d'históries, una gran novel·la  que amaga moltes novel·les i que, des de l'enigmátic títol, fins a l'inesperat final, proporciona més d'un sorpresa i emocions a flor de pell. Hi ha moments a la vida en qué l'única manera de salvar-te és morint o matant. A finals del segle XIX, durant la darrera etapa tsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, han d'abandonar Rússia fugint de l'horror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, una família árab encapÇalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es crea un vincle tan fort, una amistat tan sólida, que es manté generació rere generació, per damunt de les diferéncies religioses. Amb les amenaces,  la set de venjanÇa i el xoc de passions com a teló de fons, les vides  encreuades dels Zucker i els Ziad conformen un mosaic de traïcions i dolor, d'amors possibles i impossibles, i la gran aventura de viure i conviure en un territori marcat per la intoleráncia. Crónica intensa i  commovedora de dues sagues familiars, aquesta novel·la de Julia Navarro ens endinsa en la vida de persones amb noms i cognoms, que lluiten per assolir els seus somnis i són responsables del seu destí. Â«Els personatges d'aquesta novel·la viuen amb mi, m'han ensenyat moltes coses, ja formen part de la meva história personal.» Julia Navarro La crítica ha dit... «La novel·la més complexa de Julia Navarro. Casi mil págines que entrellacen história i suspens, drama i política. Una obra decimonónica en ple segle XXI.» J. M. Pozuelo Yvancos, ABC Cultural «Una novel·la de personatges, unes criatures presoneres de la seva época i dels vaivens histórics d'aquesta. Un relat ambiciós que comenÇa a finals del segle XIX i arriba fins 1948 a  través d'alguns dels esdeveniments més importants de la nostra história contemporánia.» AreaLibros «Una intensa i emocionada crónica d'una saga familiar que aprofundeix en el vertigen de la condició humana alhora que proposa una commovedora reivindicació de que per sobre de les pátries hi són les persones.» La Región