VUIT DIES DE MARÇ. El retrobament amb el policia ressucitat

En aquesta vuitena entrega de la série del ex policia Miquel Mascarell, Jordi Sierra i Fabra ens endinsa en una trama tant intensa com adictiva que delectará qualsevol lector de novel·la negra. Són els  anys cinquanta, l'inspector Mascarell i la seva dona, la Patro, estan  a punt de ser pares quan Barcelona está immersa en un període d'agitació social a causa de l'augment del preu del tramvia. Un dia, en Pere Humet, un antic subordinat d'en Mascarell d'abans de la guerra, li explica que en Piñol, l'Arnella i en Matarrodona, tres policies que també havien estat a les ordres de l'exinspector van marxar junts a l'exili, al camp de refugiats d'Argelers, i després van  treballar en el reforÇ de la Línia Maginot, fins que els alemanys els  van enviar a Mauthausen. Tots tres van sobreviure, amb penes i treballs, a aquell infern fins que el capritx d'un oficial alemany va desencadenar l'horror, va obligar en Piñol a matar l'Arnella d'un tret  al cap. Tot seguit el va obligar a fer el mateix a l'Humet, peró la pistola només tenia una bala: l'Humet es va salvar i va jurar venjar-se d'en Piñol, que va comenÇar a col·laborar amb els alemanys i  va ser el responsable de la mort dels altres presoners. L'Humet confessa a en Mascarell que ha tornat a Barcelona perqué sap que en Piñol és a la capital catalana i vol fer justícia. També li explica que té un cáncer i no li queda gaire temps de vida. En Miquel accepta ajudar-lo i el convida l'endemá a dinar a casa seva, peró l'Humet no s'hi presenta. Quan l'inspector va a buscar-lo, troba el cadáver de l'antic company i el de la seva cosina, que han mort apunyalats. L'acusat és en Nicolau, l'exnóvio de la noia, peró l'instint de policia d'en Mascarell li diu que en Nicolau no és el culpable. Ressenyes: «Sierra i Fabra explica la vida d'aquesta ciutat. Els petits costums i el tracte diari: els taxistes, les porteres [...]. Tan de bo tinguem en Mascarell per molt de tems. Es história viva.» Lilian Neuman, Cultura/s de La Vanguardia «Una história ben construïda  que es desenvolupa amb senzillesa, amb un estil fresc, directe, un ritme ágil i una intriga que l'autor dosifica de manera convenient per  mantenir al lector enganxat fins a arribar al final de la lectura.» Blog Me gustan los libros